Aprenent a base d'errades.....

L’altre dia vàrem regalar al nostre nebot ,en Gonzalo, de dos anys, un cub amb moltes peces de Lego perquè jugués amb elles i perquè vagi desenvolupant la lògica matemàtica, ja que com ens ha dit Adan, el nostre professor de matemàtiques, quant abans els donem eines per desenvolupar-la, molt millor.

                         

Doncs, la cara d’en Gonzalo quan se les vàrem donar va ser d’emoció, de felicitat, de curiositat, i tal i com ho havíem pensat, es va tirar al terra i es va posar a jugar amb les peces com si al món no hi existeixi res més.

En un moment en el qual estava més entretingut, em vaig a posar al seu costat, i tot tallant-lo la seva creativitat el vaig dir: “Gonzalo, has vist que has posat unes quantes peces juntes?, això es diu una dècima, és a dir, són deu peces”, i el pobre nen es va quedar mirant-me com si li estigués parlant en xinès i em va tirar a la galta una peça, com dient-me : jo el que vull és jugar, deixa’m tranquil i tu al teu.

Així és com he aprés que el que no podem fer, és, que quan un nen tan petit estigui tot sol jugant, no hauríem de tallar-li les seves experiències noves perquè aquell moment no es tornarà a repetir mai i cada cosa té el seu moment. 

L'elecció del nom

L'elecció del nom d'una classe dels més petits és fonamental per a ells i com a tal, no trobo altra manera d'elegir-lo que no sigui tenint en compte les seves suggerències.

Aquest article em sembla meravillós perquè ens ensenya com es pot arribar a posar un nom a una classe partint de les idees dels nens i a més  a més, d'una manera totalment democràtica, en la qual tothom és escoltat i les seves idees tenen cabuda.

Així doncs, partint d'una idea individual, passem a posar totes les idees de cada nen en petits grups, escoltant-los, i fent-los cercar informació sobre aquell nom que han elegit.
Més tard els diem que han de reflexionar sobre el nom, fan una votació final entre els petits grups, ho escriuen a la pissarra i entre tots elegeixen el nom que més els agrada.

No penseu que és una gran idea? tenir en compte les seves idees ja que ells són els vertaders protagonistes?

A més a  més, l'article ens diu que tot aquest procés l'hem d'enregistrar perquè ens quedi constància de com ho han fet tot, i no només això, sinó que després, aquest enregistrament se'l donarem als pares perquè vegin com i què fan els seus fills a l'aula.

Per tant i per acabar amb aquest article, vull dir que em sembla inqüestionable la importància de què els nens decideixin sobre els seus temes i a més democràticament, perquè si no ho fèssim d'aquesta manera...de quina altra podríem estar parlant?

Els ulls de la mestra, un mirall per a l'infant.

Tal i com hem estat veient al llarg d'aquests dos anys de Grau, una idea fonamental de la qual hem de partir és que hem de deixar als nens que siguin autònoms, que facin les coses per ells mateixos, però mai hem d'oblidar que també han de saber que estem al seu costat. 

Per tal de que els més petits ho sàpiguen, és molt important tenir en compte les estratègies que surten a la lectura, com són:

- que allò principal és l'espera. No hem de tenir cap presa amb els nens, cadascú té el seu ritme. 

- la mirada. 

- el reconeixement lingüístic. 

- la veu. 

- la situació dins l'espai. 

- el gest. 

- la imitació. 

- el somriure. 

- la complicitat. 

- la participació en l'acció. 

Així també, mai hem d'oblidar les nostres competències com a mestres  i la nostra autoritat per tenir un ordre en la classe davant els nens, encara que per exemple, per arribar a aquesta autoritat, podem posar normes elegides democràticament, en les quals estiguin molt presents els sentiments dels nens. 

Estic totalment d'acord amb una idea que ens va dir Atteneri, la professora d'aquesta assignatura: no només els nens tenen la necessitat de reconeixement innat, sinó que nosaltres com a adults, també la tenim, o és què potser que nosaltres no cerquem la complicitat amb algú quan fem alguna cosa?

Per altra banda, la professora ens va dir que si nosaltres havíem trobat alguna proposta d'estratègia a part d'aquestes, i el meu grup n'hem trobat una: la mentira mai ha d'estar present en els esenyments dels nens, i poso un exemple perquè m'entengueu: si un nen arriba a una escoleta per primera vegada i es posa a plorar quan la mare se separa d'ell, mai li podrem dir frases del tipus "no et preocupis que en un minut torna", perquè li estarem dient una mentira i per tant el nen, a part de tenir més angoixa i tristesa, farà que en la seva acció - aprenentatge, tingui cabuda la mentira com a part fonamental, perquè...si nosaltres som el seu mirall...i si el mentim... a quí ha creurà, com es desenvoluparà, en qui confiarà?

Resumen del llibre : "Com desenvolupar el pensament matemàtic dels 0 als 6 anys". De Àngel Ansina i Pastells.

Matemàtiques 0-6 anys. Àngel Ansina

Què espero d'aquesta assignatura

Per començar, he de dir que en saber que aquest any havia una assignatura que es diu Didàctica del pensament matemàtic, em preocupava massa perquè mai m'han agradat les matemàtiques i a més a més, pensava que hauria de tornar a estudiar-les en profunditat.

En la meva època d'estudiant, quan era molt petit, hi havia una altra manera d'ensenyar a la que hi ha avui dia i he de dir que tot ha canviat, ara el professor no té el saber absolut i l'alumne no és una tàbula rassa, el que significa que partim de què el nen ja sap coses, s'ha anat relacionant amb el món que li envolta i per tant no parteix de zero.

Tot això he d'agrair-ho a tots els professor que amb el seu "bon fer" han anat canviant l'Educació i han fet que hàgim pogut arribar al moment en què estem ara.

Així, m'he adonat que les matemàtiques no són simplement una suma o una resta, sinó que també hi influeix el temps, l'espai i a més, els nens no parteixen de zero, com he dit abans, sinó que tenen uns coneixements previs que hem d'aprofitar i estimular perquè els desenvolupin d'una manera adient.

Per una banda, he de dir que Adán, el professor d'aquesta assignatura ens dóna les classes de manera molt planera, i així, ho entenc tot a la perfecció i sobre tot, i allò que és més important, reflexiono en els pensaments que tenen els nens.

Una cosa que mai havia pensat és que hem de desenvolupar les habilitats lògico matemàtiques dels nens i ho podem fer des de ben petits, amb jocs i en contextos reals, com per exemple, amb objectes de fusta amb els quals els nens desenvolupen altres habilitats com per exemple la psicomotricitat, ja que van tocant els objectes i proven diferents textures, olors, etc, a través, per exemple de "La panera dels tresors".

Per altra banda i en quant al Curriculum d'Infantil, ja ens parla d'aquest desenvolupament d'aquestes habilitats i tal i com hem parlat a classe, el que hauríem de tenir en compte és que no hi hagi tanta diferència entre aquest currículum i el de Primària, ja que passem d'uns continguts més assequibles a uns continguts massa difícils en tan sols un any de diferència.

Doncs, com a conclusió, he de dir que allò que espero d'aquesta assignatura és poder entendre millor el món dels més petits des d'una perspectiva matemàtica en la qual els nens es poden equivocar i no passa absolutament res, sinó que dels errors apreneran a resoldre els seus propis conflictes, ja que per a un nen una resposta que ens doni, pot ser que no sigui la correcta però per a ell sí ho serà i per tant hem de respectar-lo, sempre amb un diàleg i una comunicació per arribar tots junts a un bon port.

Comencem amb tercer recordant una cosa molt important!!!!!

Si hi ha una cosa que he après en aquests dos anys de Grau que duc, és que hem de conscienciar-nos que els nens han de ser autònoms i independents. No els hem de fer les tasques però, això sí, hem d’estar sempre al seu costat per si ens necessiten en qualsevol moment.

Fa uns dies que he trobat aquest article que em sembla molt interessant i que a més, considero molt adient per començar amb aquest tercer curs de Grau d’Educació Infantil.

Molt d’ànims per a tothom i fem que aquest article es converteixi en uns dels nostres principals punts a aconseguir: nens autònoms, independents i que siguin capaços de fer les tasques per ells mateixos, que descobreixin i experimentin per arribar a les seves pròpies conclusions, a les seves pròpies errades.