Què espero d'aquesta assignatura

Per començar, he de dir que en saber que aquest any havia una assignatura que es diu Didàctica del pensament matemàtic, em preocupava massa perquè mai m'han agradat les matemàtiques i a més a més, pensava que hauria de tornar a estudiar-les en profunditat.

En la meva època d'estudiant, quan era molt petit, hi havia una altra manera d'ensenyar a la que hi ha avui dia i he de dir que tot ha canviat, ara el professor no té el saber absolut i l'alumne no és una tàbula rassa, el que significa que partim de què el nen ja sap coses, s'ha anat relacionant amb el món que li envolta i per tant no parteix de zero.

Tot això he d'agrair-ho a tots els professor que amb el seu "bon fer" han anat canviant l'Educació i han fet que hàgim pogut arribar al moment en què estem ara.

Així, m'he adonat que les matemàtiques no són simplement una suma o una resta, sinó que també hi influeix el temps, l'espai i a més, els nens no parteixen de zero, com he dit abans, sinó que tenen uns coneixements previs que hem d'aprofitar i estimular perquè els desenvolupin d'una manera adient.

Per una banda, he de dir que Adán, el professor d'aquesta assignatura ens dóna les classes de manera molt planera, i així, ho entenc tot a la perfecció i sobre tot, i allò que és més important, reflexiono en els pensaments que tenen els nens.

Una cosa que mai havia pensat és que hem de desenvolupar les habilitats lògico matemàtiques dels nens i ho podem fer des de ben petits, amb jocs i en contextos reals, com per exemple, amb objectes de fusta amb els quals els nens desenvolupen altres habilitats com per exemple la psicomotricitat, ja que van tocant els objectes i proven diferents textures, olors, etc, a través, per exemple de "La panera dels tresors".

Per altra banda i en quant al Curriculum d'Infantil, ja ens parla d'aquest desenvolupament d'aquestes habilitats i tal i com hem parlat a classe, el que hauríem de tenir en compte és que no hi hagi tanta diferència entre aquest currículum i el de Primària, ja que passem d'uns continguts més assequibles a uns continguts massa difícils en tan sols un any de diferència.

Doncs, com a conclusió, he de dir que allò que espero d'aquesta assignatura és poder entendre millor el món dels més petits des d'una perspectiva matemàtica en la qual els nens es poden equivocar i no passa absolutament res, sinó que dels errors apreneran a resoldre els seus propis conflictes, ja que per a un nen una resposta que ens doni, pot ser que no sigui la correcta però per a ell sí ho serà i per tant hem de respectar-lo, sempre amb un diàleg i una comunicació per arribar tots junts a un bon port.