Fi d'aquesta assignatura

Amb aquesta entrada m’agradaria fer un petit recordatori de tot allò que he aprés, les sensacions que he tingut i, en general, què sento i que m’ha aportat aquesta assignatura.

Així doncs, en primer lloc he de dir que amb aquesta assignatura he aprés conceptes fonamentals sobre la didàctica i desenvolupament matemàtic com la relació de conjunts, les classificacions i seriacions, la mesura, els nombres, els cossos geomètrics, etc.

Per altra banda he aprés estratègies per treballar amb els nens no només a classe sinó també amb llibres que m’he llegit, en concret el d’Àngel Ansina: Com desenvolupar el pensament matemàtic en nens de 0 a 6 anys.

Amb aquest llibre he pogut aprendre activitats per fer amb els nens que després he ficat a l’examen final de l’assignatura i penso que a més a més m’aniran genial per a quan hagi de fer feina en un col·legi.

Per altra banda he aprés que els nens han de verbalitzar, que hem d’atendre a la diversitat, que cada nen és un món i que els hem de deixar que facin les tasques al seu ritme: sense presses i sense donar-los la solució dels problemes perquè desenvolupin la seva autonomia.

Però aquest bloc no és per posar teoria i només teoria sinó per expressar allò que penso i sento, així doncs, he de dir que aquesta assignatura ha complert amb les meves expectatives i m’ha llevat les pors que sempre he tingut cap a les matemàtiques.

Sí que he reflexionat i avui dia puc dir que aquest rebuig que sento cap aquesta disciplina potser que sigui perquè a la meva època no varen explicar-me-la amb la metodologia que estem aprenent i per tant no vaig gaudir d’ella, generant-me pors que avui penso que podrien haver estat evitades. Però no cal que sigui nostàlgic amb la meva infància sinó que el que he de fer és mirar cap endavant i pensar que jo podré millorar aquestes errades que varen fer els meus mestres.

Una cosa que he trobat a faltar és que l’assignatura és molt teòrica i quasi no té pràctica (només els treballs que hem desenvolupat els meus companys de classe i nosaltres físicament a la classe), però penso que això és inevitable. Ara bé, com que el següent quadrimestre començaré el Pràcticum, intentaré dur a terme moltes de les activitats que he aprés en l’assignatura, i si això no és possible, tinc un llarg futur per endavant i quan sigui mestre, les podré dur a terme.

Per altre costat, i ja que he dit que volia reflectir les meves sensacions i emocions sobre l’assignatura en general, he de dir que el professor, Adàn Amor, ha fet que les classes fossin molt divertides així com a l’hora d’explicar les lliçons ho ha fet de manera dinàmica i per tant les classes han estat molt enriquidores per a jo.

Però com en totes les coses, trobo una cosa negativa: he sentit una gran desil·lusió en quant als treballs, en concret en el de les intel·ligències múltiples.  Aquest treball ha estat molt dur per a mi perquè no trobava la manera de desenvolupar-lo. Em va dur fer-lo més de 15 dies, pensant activitats, com enfocar-lo, etc, per a després tenir només un 8 com a resultat final.

Penso que no ha estat valorada tota la tasca que he fet, tot allò que he cercat a Internet, els llibres, documentals i lectures que he vist o llegit per desenvolupar i fer un gran treball.

Respecte a l’examen, he de dir que Adan Amor ens ha donat totes les facilitats que ens podia donar i això s’ho he d’agrair molt. Ens va donar un exemple de l’examen que va posar l’any passat i el que ens ha posat aquest any tenia molt a veure, o el que és el mateix, tenia el mateix contingut, però preguntat d'altra manera.

Encara que se m’ha fet molt llarg (dues hores i mitja), penso que m’ha sortit molt bé i que he pogut posar tots els coneixements que he assolit durant el quadrimestre, i, sincerament, estic molt content amb la tasca que he fet.

Per acabar, vull dir que ha estat una assignatura molt entretinguda, en la qual he aprés moltíssimes tasques, activitats, objectius, metodologia, avaluació, etc, que em servirà quan sigui mestre. I tot això ha estat en gran part, gràcies a l’actitud i forma de treballar del professor (Adan Amor), ja que sempre està de bon humor i explica les coses d’una manera molt planera.

Així que només puc estar agraït al profe per la tasca tan ben feta i per haver aconseguit que després de quasi 30 anys, m’agradin les matemàtiques.

Gràcies Adan, ha estat un plaer compartir aquests mesos amb tu. 

Activitat per a nens petits

Si cerquem a Internet activitats per a nens petits, podem trobar moltes activitats dirigides a ells.

Aquest és un dels molts exemples que hi podem trobar.

La boccia

Altre vídeo molt interessant en el qual se'ns explica en què consisteix la boccia, un joc paregut a la petanca al qual juguen persones amb discapacitat.

Capacitados

Aquest vídeo el vaig veure al curs al qual estic anant que es diu de Necessitats Educatives Especials i es pot veure com la societat no està preparada ni conscienciada amb les persones amb alguna discapacitat.
Entre tots, hauríem un món millor!

Foto!

Aquesta entrada la volia fer perquè estic molt orgullós de les meves companyes del grup de la Universitat, amb les quals duc compartint vivències dos anys i s'han convertit en tres grans amigues.

La fotografia està presa després de desenvolupar un dels treballs de matemàtiques en el qual havíem fet una gimcana i nosaltres érem ratolins.

Úrsula, Paula, Nacho i Laura

Coneixement del Medi Natural

Amb aquesta assignatura he de dir que tinc sentiments contradictoris perquè per un costat penso que una vegada més és una d'aquelles assignatures que l'han ficat al grau perquè els alumnes hàgim de pagar més quantitat en la matrícula i per altra banda he de dir que en un, i només en un sentit, he gaudit d’ella. 

Així, en quant al primer punt, és a dir, aquell pel qual penso que no he gaudit res, ha estat perquè les classes han estat molt avorrides i sense cap sentit. De fet, jo que sempre vaig a les classes, en aquesta assignatura, després d’anar-hi un mes i mig, vaig deixar d’anar perquè no les veia cap sentit: la classe era per vídeo conferència i el professor no aturava de parlar i parlar, arribant a avorrir als alumnes perquè els temes no eren gens motivadors. De fet no hi anava cap alumne. 

A més a més, jo pensava que els seminaris serien diferents i més entretinguts però ans tot el contrari, és a dir, eren quatre hores en les quals el professor xerrava sense aturar i sense deixar-nos parlar als alumnes en cap moment, per tant penso que era una comunicació totalment unilateral i radial, ja que quan parlava es dirigia només a un alumne al qual, si hi havia sort, el feia una pregunta, però no deixava parlar a ningú de la classe i per això penso que la comunicació en espiral, en la qual tothom és partícip, no entrava dins els plans d’aquest professor.

També he de dir que uns del treballs consistia en cercar a Internet 20 pàgines web: 10 sobre temes que ens agradessin i 10 sobre tasques turístiques. I jo, davant aquest treball, em pregunto...Per què m’ha servit aquest treball?

Nacho el valent!

Per l’altra banda i en quant a això que he dit més amunt de què al menys he gaudit d’aquesta assignatura, volia deixar reflectit un treball amb el qual sí que he gaudit molt: “Les abelles”.

En Joan

Gràcies a aquest treball he conegut el Camp d’Aprenentatge de Sa Cala de San Vicent i tota la feina que allí s’hi fa. En concret, com que el nostre treball va consistir en cercar tota la informació que poguéssim sobre aquests animals, en Joan (que és la persona encarregada del Camp d’Aprenentatge) ens va fer passar un dia inoblidable: vàrem tenir moltíssima informació sobre les abelles, sobre la mel, sobre la seva vida i fins i tot vàrem fer una visita als ruscs on viuen amb els vestits convenients per a la tasca. Vestits que en Joan ens va deixar de manera totalment altruista.

Abelles menjant la seva mel

En Joan ensenyant-nos els rucs

Mirant pel microscopi

Així que com a conclusió sobre aquesta assignatura he de dir que encara que penso que no m’ha servit per a res, sí que he d’estar agraït pel fet d’haver conegut el món de les abelles i a una persona meravellosa i que sempre està de bon humor com és en Joan. Al menys aquesta assignatura m'ha fet tenir un record que mai oblidaré. 

Trastorns Del Desenvolupament

En primer lloc he de dir que d’aquesta assignatura no puc dir res negatiu perquè ha complert totes les expectatives que vaig tenir sobre ella.

Així doncs, per una banda volia deixar reflectit, en quant al professor, Alberto Sánchez Pedroche, que em sembla una persona  única en la seva feina, que es dóna als seus alumnes en tots els sentits, que viu i gaudeix amb la seva feina i que es dedica completament al seu treball, és a dir, ens ha facilitat tots els treballs que hem hagut de fer, ens ha ajudat en tot el que ha pogut i sempre està disponible i amb un bon tracte cap a nosaltres.

Per altra banda i en quant a l’assignatura en sí, he de dir que ha estat des del meu punt de vista, una de les més interessants del grau, ja que m’ha fet gaudir amb uns temes que són molt durs: els trastorns. I això ho ha aconseguit fent que una assignatura tan dura en quant als temes, hagi esta fàcil de dur gràcies a les seves explicacions i a la seva metodologia. A més a més no ha estat com altres assignatures que repeteixen una i altra vegada els mateixos continguts. 

Hem tractat molts de trastorns com per exemple el Retard Mental, la dislèxia, la dislàlia, l’afàsia, l’autisme, Asperger, Rett, TDA- H, entre altres. I tota aquesta matèria no només l’hem donat de manera teòrica sinó també de manera pràctica ja que hem hagut de fer un vídeo cadascun dels grups que havíem a classe sobre un trastorn en concret. (He intentat pujar algun dels vídeos que hem fet però són massa llargs i no em deixa penjar cap). Això sí, al menys he pogut posar una foto en la qual estic caracteritzat per fer el meu paper de psicopedagog de l'EOEP. 

Així, d’aquesta manera hem pogut aprendre dades sobre els trastorns d’una manera interactiva de la qual, a més a més, hem gaudit molt.

També ens ha fet fer treballs sobre alguns trastorns, tot relacionant-los entre ells i això també ha fet que aquesta assignatura hagi estat per a jo una de les millors: teoria més pràctica. 

En conclusió, estic molt agraït a la tasca que ha fet n’Albert perquè ha aconseguit que hagi gaudit molt amb l’assignatura i a la mateixa vegada he aprés molt sobre els trastorns amb els quals ens podem trobar en un futur a l’aula o en qualsevol situació de la nostra vida. 

Assignatura de Religió Catòlica

Per començar he de dir que aquest any havíem de triar entre diferents assignatures optatives com per exemple aquesta de la qual estic parlant (Religió Catòlica) o una altra que es diu Comunicació Audiovisual.

Doncs, de totes les que se’ns varen oferir vaig triar la de Religió Catòlica per diferents motius:

-       -    Perquè no hi havia examen i quan és l’època d’aquests, anem molt embolicats i sempre és veritat que és millor en tenir un menys.

-        - També la vaig triar perquè vaig pensar que seria bo per al meu currículum tenir aquesta assignatura ja que segons estan les coses de mal en quant al treball, penso que als col·legis privats o aquells que depenen del Bisbat, puc tenir més possibilitats de trobar feina.

-       -   I per últim, perquè tenia unes expectatives que al final no s’han complert i m’he dut una gran desil·lusió.

En quant a l’últim motiu, crec que m’he d’explicar una mica més.

Així he de dir que quan em vaig matricular d’aquesta assignatura, a pesar de què duc molts d’anys allunyat de les idees tan antigues de l’Església Catòlica, pensava que potser haurien canviat una mica i fins i tot s’haurien modernitzat. Això al menys, era la meva il·lusió i les expectatives que jo tenia en quant a aquesta assignatura.

Doncs, no tan sols no s’han complert aquestes expectatives sinó que a més a més ha estat una assignatura que m’ha tret de polleguera. Res del que estudiàvem tenia sentit, a més a més no he pogut veure cap indici de modernitat i allò que és el pitjor de tot: segueixen amb unes idees medievals que fins donen por en aquest Segle XXI.

No hi ha ningú que es pugui salvar de les seves idees, segueixen en contra de tot i he hagut d’escoltar com no els agrada per exemple els nens amb Necessitats Educatives Especials ( el professor va dir que en un aula normal l’únic que fan aquests nens és molestar i entorpir les classes); tampoc no els hi agraden les famílies homosexuals ( que diuen que no es poden anomenar així perquè no les consideren famílies); també ha hagut moments per a les dones (les quals ha de ser submises davant l'home) i per últim es basen totalment en el tradicionalisme com per exemple, donen per fet que no sabem res, que ells ho saben tot sobre tot i que la resta som completament inútils i ignorants.

L'única cosa de la qual estic orgullós és haver gravat algunes classes i els dos seminaris per tenir una prova de tot allò que he dit per si algú no em creu algun dia. Pensava que aquesta seria l'única forma de no pensar que estava boig i que escoltava coses que no hi eren. 

En definitiva, i per concloure la meva reflexió sobre aquesta assignatura, he de dir que aquesta ha estat, com he dit abans, una gran desil·lusió i penso que no m’ha servit per a res i que ja em podia haver matriculat d’altra assignatura que estic segur que l’hauria aprofitat molt més.

Però, com estic estudiant en aquest grau: dels errors s’aprèn i jo he aprés una lliçó,sense cap dubte, encara que hagi estat a base de disgusts i moments molt durs.