Assignatura de Religió Catòlica

Per començar he de dir que aquest any havíem de triar entre diferents assignatures optatives com per exemple aquesta de la qual estic parlant (Religió Catòlica) o una altra que es diu Comunicació Audiovisual.

Doncs, de totes les que se’ns varen oferir vaig triar la de Religió Catòlica per diferents motius:

-       -    Perquè no hi havia examen i quan és l’època d’aquests, anem molt embolicats i sempre és veritat que és millor en tenir un menys.

-        - També la vaig triar perquè vaig pensar que seria bo per al meu currículum tenir aquesta assignatura ja que segons estan les coses de mal en quant al treball, penso que als col·legis privats o aquells que depenen del Bisbat, puc tenir més possibilitats de trobar feina.

-       -   I per últim, perquè tenia unes expectatives que al final no s’han complert i m’he dut una gran desil·lusió.

En quant a l’últim motiu, crec que m’he d’explicar una mica més.

Així he de dir que quan em vaig matricular d’aquesta assignatura, a pesar de què duc molts d’anys allunyat de les idees tan antigues de l’Església Catòlica, pensava que potser haurien canviat una mica i fins i tot s’haurien modernitzat. Això al menys, era la meva il·lusió i les expectatives que jo tenia en quant a aquesta assignatura.

Doncs, no tan sols no s’han complert aquestes expectatives sinó que a més a més ha estat una assignatura que m’ha tret de polleguera. Res del que estudiàvem tenia sentit, a més a més no he pogut veure cap indici de modernitat i allò que és el pitjor de tot: segueixen amb unes idees medievals que fins donen por en aquest Segle XXI.

No hi ha ningú que es pugui salvar de les seves idees, segueixen en contra de tot i he hagut d’escoltar com no els agrada per exemple els nens amb Necessitats Educatives Especials ( el professor va dir que en un aula normal l’únic que fan aquests nens és molestar i entorpir les classes); tampoc no els hi agraden les famílies homosexuals ( que diuen que no es poden anomenar així perquè no les consideren famílies); també ha hagut moments per a les dones (les quals ha de ser submises davant l'home) i per últim es basen totalment en el tradicionalisme com per exemple, donen per fet que no sabem res, que ells ho saben tot sobre tot i que la resta som completament inútils i ignorants.

L'única cosa de la qual estic orgullós és haver gravat algunes classes i els dos seminaris per tenir una prova de tot allò que he dit per si algú no em creu algun dia. Pensava que aquesta seria l'única forma de no pensar que estava boig i que escoltava coses que no hi eren. 

En definitiva, i per concloure la meva reflexió sobre aquesta assignatura, he de dir que aquesta ha estat, com he dit abans, una gran desil·lusió i penso que no m’ha servit per a res i que ja em podia haver matriculat d’altra assignatura que estic segur que l’hauria aprofitat molt més.

Però, com estic estudiant en aquest grau: dels errors s’aprèn i jo he aprés una lliçó,sense cap dubte, encara que hagi estat a base de disgusts i moments molt durs.