Fi d'aquesta assignatura

Amb aquesta entrada m’agradaria fer un petit recordatori de tot allò que he aprés, les sensacions que he tingut i, en general, què sento i que m’ha aportat aquesta assignatura.

Així doncs, en primer lloc he de dir que amb aquesta assignatura he aprés conceptes fonamentals sobre la didàctica i desenvolupament matemàtic com la relació de conjunts, les classificacions i seriacions, la mesura, els nombres, els cossos geomètrics, etc.

Per altra banda he aprés estratègies per treballar amb els nens no només a classe sinó també amb llibres que m’he llegit, en concret el d’Àngel Ansina: Com desenvolupar el pensament matemàtic en nens de 0 a 6 anys.

Amb aquest llibre he pogut aprendre activitats per fer amb els nens que després he ficat a l’examen final de l’assignatura i penso que a més a més m’aniran genial per a quan hagi de fer feina en un col·legi.

Per altra banda he aprés que els nens han de verbalitzar, que hem d’atendre a la diversitat, que cada nen és un món i que els hem de deixar que facin les tasques al seu ritme: sense presses i sense donar-los la solució dels problemes perquè desenvolupin la seva autonomia.

Però aquest bloc no és per posar teoria i només teoria sinó per expressar allò que penso i sento, així doncs, he de dir que aquesta assignatura ha complert amb les meves expectatives i m’ha llevat les pors que sempre he tingut cap a les matemàtiques.

Sí que he reflexionat i avui dia puc dir que aquest rebuig que sento cap aquesta disciplina potser que sigui perquè a la meva època no varen explicar-me-la amb la metodologia que estem aprenent i per tant no vaig gaudir d’ella, generant-me pors que avui penso que podrien haver estat evitades. Però no cal que sigui nostàlgic amb la meva infància sinó que el que he de fer és mirar cap endavant i pensar que jo podré millorar aquestes errades que varen fer els meus mestres.

Una cosa que he trobat a faltar és que l’assignatura és molt teòrica i quasi no té pràctica (només els treballs que hem desenvolupat els meus companys de classe i nosaltres físicament a la classe), però penso que això és inevitable. Ara bé, com que el següent quadrimestre començaré el Pràcticum, intentaré dur a terme moltes de les activitats que he aprés en l’assignatura, i si això no és possible, tinc un llarg futur per endavant i quan sigui mestre, les podré dur a terme.

Per altre costat, i ja que he dit que volia reflectir les meves sensacions i emocions sobre l’assignatura en general, he de dir que el professor, Adàn Amor, ha fet que les classes fossin molt divertides així com a l’hora d’explicar les lliçons ho ha fet de manera dinàmica i per tant les classes han estat molt enriquidores per a jo.

Però com en totes les coses, trobo una cosa negativa: he sentit una gran desil·lusió en quant als treballs, en concret en el de les intel·ligències múltiples.  Aquest treball ha estat molt dur per a mi perquè no trobava la manera de desenvolupar-lo. Em va dur fer-lo més de 15 dies, pensant activitats, com enfocar-lo, etc, per a després tenir només un 8 com a resultat final.

Penso que no ha estat valorada tota la tasca que he fet, tot allò que he cercat a Internet, els llibres, documentals i lectures que he vist o llegit per desenvolupar i fer un gran treball.

Respecte a l’examen, he de dir que Adan Amor ens ha donat totes les facilitats que ens podia donar i això s’ho he d’agrair molt. Ens va donar un exemple de l’examen que va posar l’any passat i el que ens ha posat aquest any tenia molt a veure, o el que és el mateix, tenia el mateix contingut, però preguntat d'altra manera.

Encara que se m’ha fet molt llarg (dues hores i mitja), penso que m’ha sortit molt bé i que he pogut posar tots els coneixements que he assolit durant el quadrimestre, i, sincerament, estic molt content amb la tasca que he fet.

Per acabar, vull dir que ha estat una assignatura molt entretinguda, en la qual he aprés moltíssimes tasques, activitats, objectius, metodologia, avaluació, etc, que em servirà quan sigui mestre. I tot això ha estat en gran part, gràcies a l’actitud i forma de treballar del professor (Adan Amor), ja que sempre està de bon humor i explica les coses d’una manera molt planera.

Així que només puc estar agraït al profe per la tasca tan ben feta i per haver aconseguit que després de quasi 30 anys, m’agradin les matemàtiques.

Gràcies Adan, ha estat un plaer compartir aquests mesos amb tu.